LA MEVA FILOSOFIA
Les paraules de Del Aor
P ont entre Orient i Occident, futur i tradició, esperit i natura, pinto per allunyar més encara les fronteres de la percepció. N’hi ha prou amb tan sols un signe per fer vibrar l’aire i arribar a l’essencial. La plenitud necessita el buit perquè l’energia flueixi. Tot és vibració: el color, la forma, les paraules, el silenci. Les meves teles monocromàtiques i les meves formes sobres expressen aquesta labor de despullament que he dut a terme durant tants anys, però estan habitades per la sensualitat i la poesia dels tocs d'or traçats aleatòriament.
El Temple d'Or de Kyoto, l'exterior del qual està totalment recobert d'or, i que es troba en un illot al mig d'un llac, és un dels indrets més forts que he conegut a la vida. L'aire irradia una transparència lluminosa i subtil que obre les portes a un món de delicadesa i felicitat.
Del Aor
LA MEVA FILOSOFIA
Les paraules de Del Aor
P ont entre Orient i Occident, futur i tradició, esperit i natura, pinto per allunyar més encara les fronteres de la percepció. N’hi ha prou amb tan sols un signe per fer vibrar l’aire i arribar a l’essencial. La plenitud necessita el buit perquè l’energia flueixi. Tot és vibració: el color, la forma, les paraules, el silenci. Les meves teles monocromàtiques i les meves formes sobres expressen aquesta labor de despullament que he dut a terme durant tants anys, però estan habitades per la sensualitat i la poesia dels tocs d'or traçats aleatòriament.
Fa una dècada que treballo amb una pintura or. M'agrada la vibració que emet quan se'l respecta i se l'escolta És subtil, inassolible, rar. És alhora aparició i desaparició, trampa i llibertat. L'or és una matèria-llum, visible i invisible, mirall fidel o forat negre, crea un joc d'ombres i llums que ens condueix cap a nous límits. Arriba més enllà que la nostra "visió" humana. Existeix en el límit de la matèria, és el seu primer i últim somriure. És radiant, existeix per il·luminar-nos, és el secret universal de l'alquímia de la vida, la transmutació que la natura ha sabut generar en el seu si per revelar-nos que aquí es troba la llum, en les profunditats del nostre interior. L'ésser humà l'ha transformat en objecte d'adoració, de riquesa, de poder. Acumular-lo el mortifica, si se'l tanca s'apaga, car això és oposat al seu destí. És tan generós! N'hi ha prou amb un simple toc, un simple punt! per donar llum a un nou espai vibrant, indescriptible, misteriós, en els confins d'una dimensió desconeguda.
El Temple d'Or de Kyoto, l'exterior del qual està totalment recobert d'or, i que es troba en un illot al mig d'un llac, és un dels indrets més forts que he conegut a la vida. L'aire irradia una transparència lluminosa i subtil que obre les portes a un món de delicadesa i felicitat.
Del Aor
L’ARTISTE
Présentée par Valérie Humbert, critique d’art
Del Aor és una artista francesa d'origen català, nascuda a Cognac el 1950, i que pinta des de la seva infantesa. Després d'haver alimentat el seu esperit amb estudis de matemàtiques pures i filosofia, decideix enriquir el seu camí per mitjà de nombrosos viatges on busca conèixer l'ésser humà a tots els seus territoris. Paral·lelament, duu a terme una important tasca en matèria pictòrica, on a cada volta empeny més lluny la seva recerca. Una llarga estada a l'Àsia li permet aprofundir en el seu coneixement del pensament oriental i practicar els exercicis energètics xinesos.
La unió del seu alè al seu gest l'acosta permanentment a fronteres encara noves de la pintura. El seu treball és un equilibri infinitament exigent entre la minuciosa precisió de les línies, la utilització de l'espai i la sensualitat de la matèria, per produir el "so exacte" que vibra molt més enllà de l'obra.
Ales portes de París, a la seva casa-taller, envoltada per un jardí de bambús d’estil oriental, Del Aor es capbussa en la calma, la concentració, el contacte amb la naturalesa, tan necessàries per a la seva recerca. Lluny del frenètic caos urbà compon, descompon, juxtaposa colors, materials i or per arribar a la quarta dimensió : l’espai i el temps es fonen. L’or viatja al ritme de les subtils correspondències entre volums i plans, es deixa portar per l’equilibri de forces entre el materialisme de les obres i la captura de l’espai immaterial. Com un astrònom que escruta l’univers l’ull de l’espectator descobreix a través de les seves teles l’infinit, o més aviat, els infinits banyats en minúscules particules daurades.
El buit i la plenitud s’equilibren, el color i la matèria s’exalten. El buit crea una zona de meditació que convida a la pau interior. La plenitud, a vessar de particules daurades amb formes sinuoses, es troba agitada per una intensa vibració que, en conjunt, irradia una harmonia sobirana.
És un diàleg entre el rigor i la jovialitat.
Valérie Humbert
L’ARTISTE
Présentée par Valérie Humbert, critique d’art
Del Aor és una artista francesa d'origen català, nascuda a Cognac el 1950, i que pinta des de la seva infantesa. Després d'haver alimentat el seu esperit amb estudis de matemàtiques pures i filosofia, decideix enriquir el seu camí per mitjà de nombrosos viatges on busca conèixer l'ésser humà a tots els seus territoris. Paral·lelament, duu a terme una important tasca en matèria pictòrica, on a cada volta empeny més lluny la seva recerca. Una llarga estada a l'Àsia li permet aprofundir en el seu coneixement del pensament oriental i practicar els exercicis energètics xinesos.
La unió del seu alè al seu gest l'acosta permanentment a fronteres encara noves de la pintura. El seu treball és un equilibri infinitament exigent entre la minuciosa precisió de les línies, la utilització de l'espai i la sensualitat de la matèria, per produir el "so exacte" que vibra molt més enllà de l'obra.
Aux portes de Paris, dans sa maison-atelier entourée d’un jardin de bambous à l’orientale, Del Aor puise le calme, la concentration, le contact avec la nature, nécessaires à sa recherche. Loin du frénétique chaos citadin, elle compose, décompose, juxtapose couleurs, matière et or pour atteindre la quatrième dimension : l’espace et le temps se rejoignent. L’œil voyage au rythme des correspondances subtiles entre volumes et plans, se laissant fasciner par l’équilibre des forces entre la matérialité des œuvres et la capture de l’immatérialité de l’espace. Comme un astronome scrutant l’univers, l’œil du spectateur découvre à travers ses toiles l’infini, ou plutôt, les infinis constellés de minuscules particules dorées.
El buit i la plenitud s’equilibren, el color i la matèria s’exalten. El buit crea una zona de meditació que convida a la pau interior. La plenitud, a vessar de particules daurades amb formes sinuoses, es troba agitada per una intensa vibració que, en conjunt, irradia una harmonia sobirana.
És un diàleg entre el rigor i la jovialitat.
Valérie Humbert
EXPOSICIONS
Cliquez sur les « + » pour découvrir le parcours de Del Aor
CURRICULUM VITAE
1950 Nascut al COGNAC. Origen català.
1971 Màster en Matemàtiques Pures.
1983 Decideix dedicar-se exclusivament a la pintura.
1992 - 1995 Viu i treballa a Àsia.
Actualment, Del Aor treballa en dos tallers: a París ia la Costa Brava.
EXPOSICIONS PERSONALS
2019 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
2018 Galeria OPENART – BORKEN – ALEMANYA
Galeria ARTESOL – SOLOTHURN – SUÏSSA
2016 Galeria UEDA – DUSSELDORF – ALEMANYA
2013 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
2011 Espai THALGO – PARÍS – FRANÇA
2009 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2008 Espai Vital – BOULOGNE-BILLANCOURT – FRANÇA
2007 Galeria Elsa Lorente – VIENNE – FRANÇA
2006 Espai Kadrance – PARÍS – FRANÇA
2005 Galeria PINXIT – TORÍ – ITÀLIA
Espai DEHAIS – PARÍS – FRANÇA
Castell de la MOTTE BEAUMANOIR – FRANÇA
Galeria Les REMPARTS – LE MANS – FRANÇA
2004 Institut EDEN MONCEAU – PARIS – FRANÇA
Galeria PINXIT – TORÍ – ITÀLIA
TROCADERO DOKHAN ’ S – PARÍS – FRANÇA
2003 TRIANON PALACE – VERSALLES – FRANÇA
2002 Espai ECUREUIL – BAGNEUX – FRANÇA
2001 Espai LEONARD DE VINCI – LISSES – FRANÇA
2000 EXPLORADOME – PARIS – FRANÇA
1999 Espai d’art contemporani Catherine TOPALL – LONGJUMEAU – FRANÇA
Société Générale – PARÍS – FRANÇA
1998 KUNSTFABRIK TOR 1 – Engels & Hartman – COLÒNIA – ALEMANYA
1988 LA VILLETTE – Cité des Sciences – PARÍS – FRANÇA
Galeria Monique SARRADET – CARCASSONNE – FRANÇA
EXPOSICIONES COLECTIVAS
2020-21« Guixart » Espai K, Antic Hospital, Sant Feliu de Guixols – ESPAGNE
2019 Galeria KM7 – GIRONA – ESPANYA
Art Vischerung – LUDINGHAUSEN – ALEMANYA
2019 Galeria KM7 – GIRONA – ESPANYA
Galeria OPENART – BORKEN – ALEMANYA
2017 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2016 Exposició « Ma » – DÜSSELDORF – ALEMANYA
2014 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2013 Galeria HSBC – HONG KONG
2011 Art en Lumière – PARÍS – FRANÇA
2010 Espai CARDIN – PARÍS – FRANÇA
2009 Girls at work – PARÍS – FRANÇA
Galeria 32 Fine Arts – NOU YORK – USA
2006 Galeria Charlotte NORBERG – PARÍS – FRANÇA
Mur du Son – Museu des Cordeliers – CHATEAUROUX – FRANÇA
2005 Bird Invest – BÈLGICA
Ambivalence – PARÍS – FRANÇA
Galeria ROMANET – PARÍS – FRANÇA
Museu de SAINT LEU – FRANÇA
Galeria ROMANET – PARÍS – FRANÇA
Mur du Son – PARÍS – BRUSSEL·LES – NOU YORK
2003 Centre cultural Pau GINE – BAGES – FRANÇA
2002 Galeria Claudine RATIE – PARÍS – FRANÇA
2000 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
1999 Galeria ARTITUDE – PARÍS – FRANÇA
1995 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
1987 Fira d’art de MONTROUGE – FRANÇA
ART JONCTION – NIÇA – FRANÇA
1986 Fira d’art de MONTROUGE – FRANÇA
Tremplin – Museu de Donjon – NIORT – FRANÇA
Galeria GUTHARC BALLIN – PARÍS – FRANÇA
1985 Jeune Peinture – Grand Palais – PARÍS – FRANÇA
SUD 92 – ISSY LES MOULINEAUX – FRANÇA
1984 Salon de la Lettre et du Signe – Grand Palais – PARÍS – FRANÇA
Galeria de Théâtre – BAGNEUX – FRANÇA
COL·LECCIONS PÚBLIQUES
2012 Museu UMENO – NAGANO – JAPÓ
1987 Fond National d’Art Contemporain – » La musique des sphères » – Acrylique sur toile – 180 x 210 cm (1986)
1986 Mairie de CHATENAY MALABRY – » Deux tourbillons noirs » – Huile sur toile – 114 x 195 cm (1985)
SUBHASTES
ART PRICE
2008 PIASA Vente lot n°129 – Semper Vivens XVIII – 1998 – Acrílic sobre paper – 40 x 29 cm
MITJANS DE COMUNICACIÓ
2013 France 2 TV 26/02 Thé ou Café amb Aude de Thuin
2011 Gazette des Arts » Del Aor Champ Solaire » par Georges Lévy
Guide des Ateliers d’artistes Edicions Patou
Tangente » Les mathématiques dans l’âme » par Hervé Lehning
2008 France 2 TV 22/10 Documental sobre el color de Laurence Ostolaza
France 3 TV 6/10 Pintura energètica de Karine Arsène
Acomactive » Del Aor chez Vital » par Maria Bardoulat
Art Absolument » Del Aor, Champ Solaire » par Teddy Tibi
La Tribune de Vienne » Del Aor, La vie en rose «
2006 Émotion Spa » Quand l’art se fait soin » par Galya Ortega
Ouest France » Une Asie de femmes, de silence et d’or » par Olivier Renault
Corriere dell’Arte » Opere scandite da un rigore geometrico » par Massimo Centini
France 2 TV 17/05 Thé ou Café amb Myung Whun Chung
Opus International Expos de Jean Luc Chalumeau
Kanal magazine » Le Jeu ne sait quoi et le presque rien » par André Turowski
EXPOSICIONS
Cliquez sur les « + » pour découvrir le parcours de Del Aor
CURRICULUM VITAE
1950 Nascut al COGNAC. Origen català.
1971 Màster en Matemàtiques Pures.
1983 Decideix dedicar-se exclusivament a la pintura.
1992 - 1995 Viu i treballa a Àsia.
Actualment, Del Aor treballa en dos tallers: a París ia la Costa Brava.
EXPOSICIONS PERSONALS
2019 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
2018 Galeria OPENART – BORKEN – ALEMANYA
Galeria ARTESOL – SOLOTHURN – SUÏSSA
2016 Galeria UEDA – DUSSELDORF – ALEMANYA
2013 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
2011 Espai THALGO – PARÍS – FRANÇA
2009 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2008 Espai Vital – BOULOGNE-BILLANCOURT – FRANÇA
2007 Galeria Elsa Lorente – VIENNE – FRANÇA
2006 Espai Kadrance – PARÍS – FRANÇA
2005 Galeria PINXIT – TORÍ – ITÀLIA
Espai DEHAIS – PARÍS – FRANÇA
Castell de la MOTTE BEAUMANOIR – FRANÇA
Galeria Les REMPARTS – LE MANS – FRANÇA
2004 Institut EDEN MONCEAU – PARIS – FRANÇA
Galeria PINXIT – TORÍ – ITÀLIA
TROCADERO DOKHAN ’ S – PARÍS – FRANÇA
2003 TRIANON PALACE – VERSALLES – FRANÇA
2002 Espai ECUREUIL – BAGNEUX – FRANÇA
2001 Espai LEONARD DE VINCI – LISSES – FRANÇA
2000 EXPLORADOME – PARIS – FRANÇA
1999 Espai d’art contemporani Catherine TOPALL – LONGJUMEAU – FRANÇA
Société Générale – PARÍS – FRANÇA
1998 KUNSTFABRIK TOR 1 – Engels & Hartman – COLÒNIA – ALEMANYA
1988 LA VILLETTE – Cité des Sciences – PARÍS – FRANÇA
Galeria Monique SARRADET – CARCASSONNE – FRANÇA
EXPOSICIONES COLECTIVAS
2020-21« Guixart » Espai K, Antic Hospital, Sant Feliu de Guixols – ESPAGNE
2019 Galeria KM7 – GIRONA – ESPANYA
Art Vischerung – LUDINGHAUSEN – ALEMANYA
2019 Galeria KM7 – GIRONA – ESPANYA
Galeria OPENART – BORKEN – ALEMANYA
2017 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2016 Exposició « Ma » – DÜSSELDORF – ALEMANYA
2014 Galeria IL FONDACO – BRA – ITÀLIA
2013 Galeria HSBC – HONG KONG
2011 Art en Lumière – PARÍS – FRANÇA
2010 Espai CARDIN – PARÍS – FRANÇA
2009 Girls at work – PARÍS – FRANÇA
Galeria 32 Fine Arts – NOU YORK – USA
2006 Galeria Charlotte NORBERG – PARÍS – FRANÇA
Mur du Son – Museu des Cordeliers – CHATEAUROUX – FRANÇA
2005 Bird Invest – BÈLGICA
Ambivalence – PARÍS – FRANÇA
Galeria ROMANET – PARÍS – FRANÇA
Museu de SAINT LEU – FRANÇA
Galeria ROMANET – PARÍS – FRANÇA
Mur du Son – PARÍS – BRUSSEL·LES – NOU YORK
2003 Centre cultural Pau GINE – BAGES – FRANÇA
2002 Galeria Claudine RATIE – PARÍS – FRANÇA
2000 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
1999 Galeria ARTITUDE – PARÍS – FRANÇA
1995 Galeria UEDA – TÒQUIO – JAPÓ
1987 Fira d’art de MONTROUGE – FRANÇA
ART JONCTION – NIÇA – FRANÇA
1986 Fira d’art de MONTROUGE – FRANÇA
Tremplin – Museu de Donjon – NIORT – FRANÇA
Galeria GUTHARC BALLIN – PARÍS – FRANÇA
1985 Jeune Peinture – Grand Palais – PARÍS – FRANÇA
SUD 92 – ISSY LES MOULINEAUX – FRANÇA
1984 Salon de la Lettre et du Signe – Grand Palais – PARÍS – FRANÇA
Galeria de Théâtre – BAGNEUX – FRANÇA
COL·LECCIONS PÚBLIQUES
2012 Museu UMENO – NAGANO – JAPÓ
1987 Fond National d’Art Contemporain – » La musique des sphères » – Acrylique sur toile – 180 x 210 cm (1986)
1986 Mairie de CHATENAY MALABRY – » Deux tourbillons noirs » – Huile sur toile – 114 x 195 cm (1985)
SUBHASTES
ART PRICE
2008 PIASA Vente lot n°129 – Semper Vivens XVIII – 1998 – Acrílic sobre paper – 40 x 29 cm
MITJANS DE COMUNICACIÓ
2013 France 2 TV 26/02 Thé ou Café amb Aude de Thuin
2011 Gazette des Arts » Del Aor Champ Solaire » par Georges Lévy
Guide des Ateliers d’artistes Edicions Patou
Tangente » Les mathématiques dans l’âme » par Hervé Lehning
2008 France 2 TV 22/10 Documental sobre el color de Laurence Ostolaza
France 3 TV 6/10 Pintura energètica de Karine Arsène
Acomactive » Del Aor chez Vital » par Maria Bardoulat
Art Absolument » Del Aor, Champ Solaire » par Teddy Tibi
La Tribune de Vienne » Del Aor, La vie en rose «
2006 Émotion Spa » Quand l’art se fait soin » par Galya Ortega
Ouest France » Une Asie de femmes, de silence et d’or » par Olivier Renault
Corriere dell’Arte » Opere scandite da un rigore geometrico » par Massimo Centini
France 2 TV 17/05 Thé ou Café amb Myung Whun Chung
Opus International Expos de Jean Luc Chalumeau
Kanal magazine » Le Jeu ne sait quoi et le presque rien » par André Turowski
TEXTOS CRÍTICS
Convida a la pau
Recerca del despullament, neteja per mitjà del buit, però aquesta purificació no pretén ésser excessivament freda ni excessivament minimalista. En els confins de l'abstracció l'ésser humà resorgeix, resorgeixen l'emoció i la vida. El traç de Del Aor vibra, les figures geomètriques tremolen, imbuïdes de sensualitat. L'harmonia és el resultat de la tensió entre el buit i la plenitud. En el cas de Del Aor, el buit crea una platja de meditació: en les seves darreres teles, molt sobres, fa servir una paleta reduïda als colors primaris, i la seva calmada simetria convida a la pau interior. L'ull viatja al ritme de les correspondències subtils entre els volums i els plans, i es deixa encisar per l'equilibri de forces entre la materialitat de les obres i la captura de la immaterialitat de l'espai
V. R. Midi Libre
Banyada en llum
Actua per lleugeresa i simplicitat, com cercant el traç definitiu. Els seus colors, els seus signes, banyats en llum (més que color, els seus quadres són llum), són indescriptibles com la felicitat, que intenta fer perceptible. La composició és simple i armoniosa, fins i tot armonitzant, ja que l'observació freqüent de les seves teles aporta aquesta sensació. És el transcurs vital a la inversa: correm cap a la infància amb una innocència purificada per un cor pur i anys de treball. La seva pintura somriu al cor.
Jaume Galmés, Poeta català
La llibertat, agosarada
Un nom de llum i or per a una dona pintora i la seva obra original en tots els sentits de la paraula. Art primari, amb una sensualitat virginal on s'hi barregen el joc de materials, la densitat dels colors i la puresa de formes. Un camí que ve de lluny i que arribarà lluny. L'elecció és clara: és el camí de la llibertat, agosarat. Una dona petita i sorprenent, tan lluminosa que ens lliura amb força i delicadesa la seva flama viva, on el traç es llença i contrasta sobre un material canviant, s'arrisca i confereix ritme a l'espai fins fer vibrar armònicament els colors més agosarats. La seva pintura és vibració colorida, plena d'alegria, gosadia i també misteri. Sobra i sensual, pura i generosa, ens capbussa en una història densa, personal, que no té res de linial, sinó que és totalment lúdica. Preneu el temps d'entrar en les seves obres i passejar-vos entre els seus colors, com es respira un atac de bogeria, de saviesa, de gosadia, de treball, d'aventura, de soledat, d'alteridad, de silenci, de secret i d'obertura. Tàctils, olfactives i colorides. Aquest encontre no us deixarà indiferents, el cos d'aquesta obra farà vibrar el vostre propi cos. Potser fins i tot descobrireu quanta bellesa, grandesa, quant de joc (quant de "jo") i quanta lluminositat hi ha en vosaltres mateixos... En total simplicitat. La joventut és intemporal. No us ho perdeu. Mai no heu vist res semblant.
Amarine GUERLIN, escriptor
Pintures musicals
Música de l’espai, del silenci ... Vibracions silencioses ... Música de l’ànima i més enllà ... Camí del record ... Bella bellesa, energia pura ... Centre de l’univers i del jo ... Respiració secreta ... Meditació, llum, Tranquil·litat ... Mil gràcies!
Alain KREMSKI, compositor, pianista
L'equilibri pictòric de DEL AOR
Potser, si no ho haguéssim sabut, hauríem pogut endevinar que Del Aor, una artista francesa d'origen català, guardava una estreta relació amb les matemàtiques. A la seva bella exposició personal de la galeria Pinxit, la pintora ens revela la seva relació amb el món de les matemàtiques a través d'una recerca formal molt precisa, dominada per una racionalitat estructurada, que no malgrat tot no es limita exclusivament a la necessitat de paràmetres definits i inalienables.
El seu món es compon de colors nets i de formes precises, i és un món que es troba en constant cerca d'un sentit, un sentit que l'artista cerca visiblement per via de la norma i d'una representació accentuada, sense oripells ni dispersió formal. L'equilibri és el valor dominant de la representació del món segons Del Aor. Les seves obres es troben marcades per un rigor geomètric que es tradueix en una juxtaposició de colors nets i forts, i un seguit de traços tancats de forma aparentment simple, però en realitat molt complexes. Es pot dir el mateix de la densa successió d'interrogants que s'acumulen en espais ben identificats, circumscrits en la metàfora de la pregunta. Els buits es transformen en espais importants, com tantes cèl·lules d'un organisme en procés d'evolució que es dirigeix cap a formes desconegudes fins i tot per a l'artista. L'espai i el color s'amalgamen en una estructura poètica, una icona, com un signe essencial unit a la riquesa cognitiva, la dimensió de la qual és molt més vasta, la d'una artista que ha assolit l'estat actual de la seva cerca per mitjà del buidatge dels espais.
Les seves obres prenen sentit a través d'un punt de vista suggestiu i no definit pels principis als quals estem acostumats. Això es tradueix en efectes complexos i polivalents, i l'observador, en trobar-se cara a cara amb les obres de Del Aor, quedarà dividit entre la sorpresa i la manca d'un punt de referència precís, o bé d'una via preestablerta. L'artista anomena les seves obres "no llocs", evocant una noció contemporània de l'antropologia moderna que defineix espais de tots i de ningú, territoris on la dimensió singular es tanca sobre ella mateixa sense trobar ocasions per relacionar-se amb d'altres
Si Khalil Gibran tenia raó en afirmar "sóc navegant i viatger, i cada dia descobreixo una nova regió de la meva ànima", un viatge entre "no llocs" proposats per la galeria Pinxit es transforma essencialment en una oportunitat per al coneixement i la cerca. El viatge a través de totes les obres aquí reunides és un viatge a través de les regions de l'ànima, una forma de retrobar l'empatia entre l'ésser i el parèixer, entre la sensació i la representació. Els "no llocs" es transformarien llavors en espais on descobrim diverses formes d'arribar a una examinació crítica de les nostres sensacions, entre els meandres d'una necessitat de claredat i d'una altra cosa que cadascú sabrà trobar amb els seus propis mitjans.
Senzillament.
Massimo CENTINI, crític d'art Corriere dell’Arte – 12 de juny de 2004
Formes pures al poder...
El nom sembla sortir de les pàgines d'una novel·la de Marguerite Duras, i tanmateix, Del Aor troba les seves veritables arrels al sud: Catalunya, amb el punt just d'Orient per poder somiar... / ... Rigor tens, economia de signes, les formes s'imposen per la seva infinita escassedat. La petita i tímida flor de l'esperança o de la vida al jardí minimalista ple d'ideogrames: és Del Aor. "Avancem per mitjà de l'irracional..." Del Aor ens guia suaument i ferma per aquests fràgils camins. Or-Blau-Negre i Or-Blau-Blanc, o Negre-Blanc-Or i Blau-Negre-Blanc. Sorpresa en els colors! Allà és on Del Aor busca, sobre l'evident, el somriure de la plenitud. Mística? Potser, com podia haver-ho estat Francesc d'Assís, en el despullament més absolut. Tanmateix veiem aquí una mà estesa, molt més que no pas una renúncia. Si en matèria d'art l'exigència té per a vostès un valor d'ascesi i de lliure exercici de la intel·ligència, no queda cap dubte: han d'anar a veure Del Aor.
J.P.. CHARLUT, crític d'art
On ha anat el nenúfar?
Els llisos es desmarquen d'aquesta angoixa. Queda bruscament llimada. No en queda més que una capa rectilínia, totalment rentada, sense cap relleu. El llis queda com un color únic, un fons que es manté, un resplendor. D'improvist arriba una ombra, la primera, la que per fi porta la verticalitat. Sobre d'ella, l'esquinç lluminós s'arrodoneix sobre la superfície, es presenta d'una altra manera; martellejada, tal vegada fins i tot escolpida. El nenúfar adormit es desperta, neda, s'estén i hauria de desaparèixer. Però roman per sempre, irradia llum i cap presència no l'ofusca. Ja no existeix la desaparició, sinó l'acte de pintar immòbil.
Catherine TOPALL, director del centre d'art
TEXTOS CRÍTICS
"Invite à la paix", par V. R. Midi Libre
Recerca del despullament, neteja per mitjà del buit, però aquesta purificació no pretén ésser excessivament freda ni excessivament minimalista. En els confins de l'abstracció l'ésser humà resorgeix, resorgeixen l'emoció i la vida. El traç de Del Aor vibra, les figures geomètriques tremolen, imbuïdes de sensualitat. L'harmonia és el resultat de la tensió entre el buit i la plenitud. En el cas de Del Aor, el buit crea una platja de meditació: en les seves darreres teles, molt sobres, fa servir una paleta reduïda als colors primaris, i la seva calmada simetria convida a la pau interior. L'ull viatja al ritme de les correspondències subtils entre els volums i els plans, i es deixa encisar per l'equilibri de forces entre la materialitat de les obres i la captura de la immaterialitat de l'espai
V. R. Midi Libre
"Baignant dans la lumière", par Jaume Galmés, poète catalan
Actua per lleugeresa i simplicitat, com cercant el traç definitiu. Els seus colors, els seus signes, banyats en llum (més que color, els seus quadres són llum), són indescriptibles com la felicitat, que intenta fer perceptible. La composició és simple i armoniosa, fins i tot armonitzant, ja que l'observació freqüent de les seves teles aporta aquesta sensació. És el transcurs vital a la inversa: correm cap a la infància amb una innocència purificada per un cor pur i anys de treball. La seva pintura somriu al cor.
Jaume Galmés, Poeta català
"La liberté, osée", par Amarine GUERLIN, écrivain
Un nom de llum i or per a una dona pintora i la seva obra original en tots els sentits de la paraula. Art primari, amb una sensualitat virginal on s'hi barregen el joc de materials, la densitat dels colors i la puresa de formes. Un camí que ve de lluny i que arribarà lluny. L'elecció és clara: és el camí de la llibertat, agosarat. Una dona petita i sorprenent, tan lluminosa que ens lliura amb força i delicadesa la seva flama viva, on el traç es llença i contrasta sobre un material canviant, s'arrisca i confereix ritme a l'espai fins fer vibrar armònicament els colors més agosarats. La seva pintura és vibració colorida, plena d'alegria, gosadia i també misteri. Sobra i sensual, pura i generosa, ens capbussa en una història densa, personal, que no té res de linial, sinó que és totalment lúdica. Preneu el temps d'entrar en les seves obres i passejar-vos entre els seus colors, com es respira un atac de bogeria, de saviesa, de gosadia, de treball, d'aventura, de soledat, d'alteridad, de silenci, de secret i d'obertura. Tàctils, olfactives i colorides. Aquest encontre no us deixarà indiferents, el cos d'aquesta obra farà vibrar el vostre propi cos. Potser fins i tot descobrireu quanta bellesa, grandesa, quant de joc (quant de "jo") i quanta lluminositat hi ha en vosaltres mateixos... En total simplicitat. La joventut és intemporal. No us ho perdeu. Mai no heu vist res semblant.
Amarine GUERLIN, escriptor
"Peintures Musiques", par Alain KREMSKI, compositeur, pianiste
Música de l’espai, del silenci ... Vibracions silencioses ... Música de l’ànima i més enllà ... Camí del record ... Bella bellesa, energia pura ... Centre de l’univers i del jo ... Respiració secreta ... Meditació, llum, Tranquil·litat ... Mil gràcies!
Alain KREMSKI, compositor, pianista
"L’équilibre pictural de DEL AOR", par Massimo CENTINI, critique d’art Corriere dell’Arte
Potser, si no ho haguéssim sabut, hauríem pogut endevinar que Del Aor, una artista francesa d'origen català, guardava una estreta relació amb les matemàtiques. A la seva bella exposició personal de la galeria Pinxit, la pintora ens revela la seva relació amb el món de les matemàtiques a través d'una recerca formal molt precisa, dominada per una racionalitat estructurada, que no malgrat tot no es limita exclusivament a la necessitat de paràmetres definits i inalienables.
El seu món es compon de colors nets i de formes precises, i és un món que es troba en constant cerca d'un sentit, un sentit que l'artista cerca visiblement per via de la norma i d'una representació accentuada, sense oripells ni dispersió formal. L'equilibri és el valor dominant de la representació del món segons Del Aor. Les seves obres es troben marcades per un rigor geomètric que es tradueix en una juxtaposició de colors nets i forts, i un seguit de traços tancats de forma aparentment simple, però en realitat molt complexes. Es pot dir el mateix de la densa successió d'interrogants que s'acumulen en espais ben identificats, circumscrits en la metàfora de la pregunta. Els buits es transformen en espais importants, com tantes cèl·lules d'un organisme en procés d'evolució que es dirigeix cap a formes desconegudes fins i tot per a l'artista. L'espai i el color s'amalgamen en una estructura poètica, una icona, com un signe essencial unit a la riquesa cognitiva, la dimensió de la qual és molt més vasta, la d'una artista que ha assolit l'estat actual de la seva cerca per mitjà del buidatge dels espais.
Les seves obres prenen sentit a través d'un punt de vista suggestiu i no definit pels principis als quals estem acostumats. Això es tradueix en efectes complexos i polivalents, i l'observador, en trobar-se cara a cara amb les obres de Del Aor, quedarà dividit entre la sorpresa i la manca d'un punt de referència precís, o bé d'una via preestablerta. L'artista anomena les seves obres "no llocs", evocant una noció contemporània de l'antropologia moderna que defineix espais de tots i de ningú, territoris on la dimensió singular es tanca sobre ella mateixa sense trobar ocasions per relacionar-se amb d'altres
Si Khalil Gibran tenia raó en afirmar "sóc navegant i viatger, i cada dia descobreixo una nova regió de la meva ànima", un viatge entre "no llocs" proposats per la galeria Pinxit es transforma essencialment en una oportunitat per al coneixement i la cerca. El viatge a través de totes les obres aquí reunides és un viatge a través de les regions de l'ànima, una forma de retrobar l'empatia entre l'ésser i el parèixer, entre la sensació i la representació. Els "no llocs" es transformarien llavors en espais on descobrim diverses formes d'arribar a una examinació crítica de les nostres sensacions, entre els meandres d'una necessitat de claredat i d'una altra cosa que cadascú sabrà trobar amb els seus propis mitjans.
Senzillament.
Massimo CENTINI, crític d'art Corriere dell’Arte – 12 de juny de 2004
"Formes pures au pouvoir…", par J.P. CHARLUT, critique d’art
El nom sembla sortir de les pàgines d'una novel·la de Marguerite Duras, i tanmateix, Del Aor troba les seves veritables arrels al sud: Catalunya, amb el punt just d'Orient per poder somiar... / ... Rigor tens, economia de signes, les formes s'imposen per la seva infinita escassedat. La petita i tímida flor de l'esperança o de la vida al jardí minimalista ple d'ideogrames: és Del Aor. "Avancem per mitjà de l'irracional..." Del Aor ens guia suaument i ferma per aquests fràgils camins. Or-Blau-Negre i Or-Blau-Blanc, o Negre-Blanc-Or i Blau-Negre-Blanc. Sorpresa en els colors! Allà és on Del Aor busca, sobre l'evident, el somriure de la plenitud. Mística? Potser, com podia haver-ho estat Francesc d'Assís, en el despullament més absolut. Tanmateix veiem aquí una mà estesa, molt més que no pas una renúncia. Si en matèria d'art l'exigència té per a vostès un valor d'ascesi i de lliure exercici de la intel·ligència, no queda cap dubte: han d'anar a veure Del Aor.
J.P.. CHARLUT, crític d'art
"Où s’est placé le nénuphar ? ", par Catherine TOPALL, directrice centre d’art
Els llisos es desmarquen d'aquesta angoixa. Queda bruscament llimada. No en queda més que una capa rectilínia, totalment rentada, sense cap relleu. El llis queda com un color únic, un fons que es manté, un resplendor. D'improvist arriba una ombra, la primera, la que per fi porta la verticalitat. Sobre d'ella, l'esquinç lluminós s'arrodoneix sobre la superfície, es presenta d'una altra manera; martellejada, tal vegada fins i tot escolpida. El nenúfar adormit es desperta, neda, s'estén i hauria de desaparèixer. Però roman per sempre, irradia llum i cap presència no l'ofusca. Ja no existeix la desaparició, sinó l'acte de pintar immòbil.
Catherine TOPALL, director del centre d'art